Com fer que els agents d'IA trobin el teu catàleg

Cada vegada més gent comença la seva compra preguntant a un assistent en comptes d'escrivint en un cercador. «On compro una paella de ferro de 28 cm que no sigui caríssima?». L'assistent contesta, i en aquesta resposta surten unes botigues i no en surten d'altres.

Aquest article va de què cal per ser entre les que surten. I comença amb un advertiment que gairebé ningú posa: això està sense mesurar.

Primer, l'honestedat

No hi ha xifres fiables sobre quanta venda ve avui d'assistents d'IA. Les que circulen surten gairebé sempre d'empreses que venen alguna cosa relacionada, sense metodologia publicada. Nosaltres tampoc no en tenim.

El que sí que es pot afirmar sense inventar res és més modest i més útil: les tres capes que calen perquè un agent pugui fer servir el teu catàleg són les mateixes que fa anys que calen per al SEO clàssic, i gairebé cap botiga les té bé. Així que la feina es paga encara que la promesa dels agents trigui.

Amb això per davant, som-hi.

Capa 1: que et puguin llegir

Sembla el bàsic i és on falla més gent.

Mira el teu robots.txt. Moltes botigues van bloquejar en el seu dia els rastrejadors d'IA, de vegades per decisió i de vegades perquè venia en una plantilla. És una decisió legítima, però convé que sigui una decisió: si els bloqueges, no sortiràs, i punt. Els rastrejadors d'assistents s'identifiquen amb nom propi i es poden permetre o denegar un a un.

Comprova que el teu contingut és a l'HTML. Si el preu, l'estoc o la descripció només apareixen després que s'executi JavaScript, hi ha agents que no els veuran. La prova és de deu segons: obre una fitxa de producte, mira el codi font i cerca el preu. Si no hi és, tens un problema que també tens amb Google.

I mira si la teva protecció anti-bots està sent massa entusiasta. És fàcil acabar bloquejant tot el que no sembli un navegador, i allà hi cauen coses que sí que volies deixar passar.

Capa 2: que t'entenguin

Que et llegeixin no n'hi ha prou: cal dir-los què véns en un format que no s'hagi d'endevinar.

Dades estructurades de producte. És el que de debò es fa servir avui, i és el mateix que Google porta anys demanant: nom, preu, moneda, disponibilitat, codi de producte, marca. Si la teva plataforma ja les emet, comprova-ho de tant en tant: es trenquen amb els canvis de plantilla i ningú se n'assabenta.

Els dos camps que més s'obliden són els que més valen aquí: la disponibilitat, perquè un agent que recomana una cosa esgotada deixa de recomanar aquella botiga, i el codi de producte, perquè és el que permet saber que la teva paella i la d'una altra botiga són la mateixa paella.

Un arxiu llms.txt. És un fitxer de text a l'arrel del teu domini que resumeix què ets i a quines pàgines anar. És un conveni jove i la seva adopció real no està demostrada: ho diem clarament. Ara bé, costa una tarda i no trenca res, així que la relació entre el que costa i el que pot donar és bona. Nosaltres publiquem el nostre a findalo.io/llms.txt, per si vols copiar-ne l'estructura.

El que ha de portar el d'una botiga: què véns i a qui, com està organitzat el catàleg, on són les condicions d'enviament i devolució, i a quines pàgines anar per a cada cosa. Sense màrqueting. Un arxiu amb adjectius és un arxiu inútil.

Capa 3: que puguin respondre amb les teves dades

Aquí és on està passant l'interessant i on gairebé ningú ha fet res.

Un agent que ajuda a comprar necessita coses concretes: saber si hi ha estoc ara, quines talles queden, quant costa l'enviament a un lloc. Això no és a una pàgina de màrqueting; és a la teva botiga, i cal poder preguntar-l'hi.

Les tres peces que ja pots preparar avui:

• Un feed de producte correcte i actualitzat. El mateix que fas servir per als comparadors. Si ja el tens bé, tens la meitat.
• Pàgines de condicions que es puguin llegir. Enviaments, terminis, devolucions, garantia. En text, no en una imatge ni en un PDF. Són les preguntes que més rep qualsevol assistent de compra.
• Una cerca interna que funcioni. Sona interessat i no ho és: quan un agent arriba a la teva botiga i vol trobar alguna cosa concreta, fa servir el teu cercador. Si el teu cercador no troba, l'agent conclou que no ho tens.

Què fem nosaltres amb això

Dues coses, i cap no és màgia.

La primera, a la nostra pròpia web: publiquem llms.txt i una versió llarga amb els fets concentrats en un sol arxiu, perquè un model que ens citi ho faci amb dades correctes i no amb el que va deduir d'una pàgina de preus.

La segona, al producte: el cercador es pot configurar des d'un agent. Sinònims, regles, rellevància, disseny. L'agent proposa canvis i una persona els aprova al panell, o els aplica ell mateix si el comerç ho ha activat, sempre amb volta enrere. La lògica és la mateixa que la d'aquest article: si el teu equip treballarà amb assistents, les eines s'han de deixar manejar per ells.

Com mesurar si res d'això serveix

Sense mesura, tot l'anterior és fe. Dues coses que pots mirar des d'avui:

• Visites que arriben des d'assistents. Apareixen a la teva analítica com a referència dels seus dominis. Avui sol ser poc; el que importa és la tendència, no el número d'aquest mes.
• Pregunta-l'hi tu. Agafa dos o tres assistents i fes-los la pregunta que faria un client teu. Hi surts? Hi surt la teva competència? El que diuen de tu és correcte? És un mètode rudimentari i és moltíssim millor que res.

Si et descriuen malament, gairebé sempre és la capa 2: hi ha alguna cosa a la teva web que diu alguna cosa que ja no és veritat.

Per on començar

Si només has de fer una cosa aquest mes, que sigui comprovar que el preu i la disponibilitat són a l'HTML de les teves fitxes i a les dades estructurades. Això et serveix per a Google, per als comparadors, per als agents i per al teu propi cercador.

Si n'has de fer dues, escriu el llms.txt.

I si et sobra tarda, arregla la teva cerca interna: és la que farà servir tothom qui arribi, humà o no. Tenim quinze comprovacions per saber en quin estat està.